Eneida

L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili al segle I a.C, per explicar la història d’Eneas, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador de Roma. És una de les obres més famoses i amb més ressó de la literatura llatina. Cal destacar la influència d’Homer en la  seva composició i estil.

El llibre de l’Eneida consta de dotze llibres que poden dividir-se en tres parts:

  Llibres I-IV: Eneas, fill de Venus i Anquises, amb un grup de supervivents de la destrucció de troia, té la missió de fundar una nova ciutat a Itàlia. Però, a les costes d’Africa, desviat del seu camí a causa del mal temps, Juno, enemiga dels troians, provoca una gran tempesta. A Cartago, són acollits per la seva reina, Dido. Al palau, de la reina Eneas explica a Dido com va caure Troia a causa de l’enginy d’Ulisses. S’enamoren i Eneas dominat per Juno, oblida la seva missió inicial, fundar una nova ciutat. Però, Zeus i Mercuri li recorden què és el que ha de fer. Aquest, malgrat els precs de Dido, la seva esposa, decideix partir, fet que fa que Dido es suïcidi, després de demanar al seu poble, un odi etern pels romans.

  Llibres V-VIII: Eneas emprèn els seu viatge cap a Itàlia, però quan arriba a Cumes, la Sibil·la el porta a l’inframón, perquè aquest pugui parlar amb el seu pare Anquises i li faci saber el futur de la nova ciutat, aquella que fundi ell mateix. Anquises, li diu que quan fundi Alba Longa, d’aquesta dinastia en naixeran els bessons Ròmul i Rem, que seran els encarregats de fundar Roma, la nova ciutat. Finalment, els troians arriben al seu objectiu, el Laci. Allà, Llatí, el seu rei ofereix a la seva filla Lavínia perquè contragui matrimoni amb Eneas, tot i que amb l’enginy de Juno, un sector de pobles dins del Laci, fa que emprenguin una guerra contra els troians.

  Llibres VIII-XII: Aquesta part es centra en les lluites entre troians i llatins. Zeus, fa saber a Juno que el destí dels troinas sigui com sigui es establir-se al Laci. I finalment, el pròposit inicial s’acompleix.